10 km de Sant Antoni: una gran cursa, amb algunes assignatures pendents

Aquest matí s'ha celebrat una nova edició de la Cursa de Sant Antoni, i amb aquesta ja van 32. Ha estat una gran cursa, amb un circuit ràpid i, segons sembla, ben mesurat. Hi ha hagut animació i una participació destacable: prop de 3.300 atletes, que es diu ràpid. Si a això afegim que la meteorologia ha acompanyat (uns 12-13 graus, sense vent), el resultat és una jornada quasi perfecta.
Personalment, puc dir que he gaudit d'aquests 10 km. M'ha sorprès gratament la sortida: jo era més aviat escèptic respecte la conveniència de fer sortir més de 3.000 corredors d'un carrer no massa ample. En canvi, podem dir que la sortida s'ha produït amb un cert ordre (sense necessitat de fer 'calaixos' per temps, cosa que resulta molt d'agrair, per cert).
Pel que fa al circuit, cap objecció: és un traçat bastant planer, si exceptuem la lleu pujada del Paral·lel (km 2 i 6) i la continuació per Sepúlveda. La idea de baixar des de Gran Via per encarar l'últim km dóna ànims, i a més els punts quilomètrics estaven ben visibles i senyalitzats correctament.
Com a aspectes per millorar... des del meu punt de vista, les llarguíssimes cues per recollir obsequis segueixen sent la gran assignatura pendent de les curses populars. Reconec que té difícil solució; almenys, això sí, en aquest cas els obsequis 'de pes', com la samarreta tècnica, ja els teníem abans de la cursa, de manera que els que hem decidit estalviar-nos la cua (com un servidor) només hem renunciat a alguna beguda isotònica i a unes cervesetes Moritz.
Pel que fa a l'avituallament, tenint en compte la quantitat de corredors que hi havia, crec que hauria d'estar a les dues bandes de la carretera, i no només a l'esquerra. També seria bo donar un preavís per evitar que ens el trobem per sorpresa i, per tant, que es produeixin les habituals situacions caòtiques per agafar una ampolla d'aigua.
Dit això... com ja he dit al principi, la cursa val la pena. Està en general molt ben organitzada i ja és tot un clàssic al calendari.

Lakouaja, incombustible
Pel que fa a l'aspecte esportiu, triomf de Driss Lakouaja, que a punt de fer els 38 anys ha fet amb una gran marca de 30'05". Otmane Btaimi ha donat emoció a la prova, però finalment ha estat segon (30'14"), i un gran Roger Roca ha estat tercer amb 31'23", marca més que destacable si tenim en compte que Roca entrena ara per a les triatlons (i no específicament per a l'atletisme) i que venia de fer un 'stage' intensiu de cara a la marató. Per cert, incombustible Benito Ojeda, que als seus 44 anys ha ocupat la quarta posició amb 31'34".
En el capítol femení, les marques han estat un pèl més fluixes. Hem trobat a faltar una atleta per sota de 36 minuts. En absència de grans noms, la veterana MªCarmen Auñón s'ha endut el triomf amb 37'30", una marca més que meritòria. Auñón ha hagut de patir perquè per darrera tenia ben enganxada la reusenca Sílvia Tremoleda venint de menys a més, mentre que la tarragonina Mireia Sosa ha aconseguit la tercera plaça amb 38'07". Cap altra corredora ha baixat de 40 minuts. Llàstima...